SEXUALITAT I CONVIVÈNCIA

La sexualitat és molt diferent en la parella estable que a l’ inici d’una relació quan estem en l’eufòria de l’enamorament. Com són els inicis en la majoria de les relacions de parella? Què ens passa quan ens enamorem?

Qui no recorda els inicis de la seva relació de parella amb un bon sabor de boca, amb nostàlgia, amb bons records? En la fase d’enamorament és com si perdéssim l’enteniment, és comparable a una fase d’alienació mental transitòria, només veiem lo meravellós del nostre company/a, manquem d’un esperit crític, ens atraiem com si fóssim imans, ens prestem al joc de la passió, tot és nou, interessant. Això en part és degut a uns canvis químics que es donen en el cervell, produïm més dopamina i adrenalina que fa que ens sentim eufòrics, amb molta energia i que centrem tota l’atenció en el nostre estimat/da. Per altra banda, en les dones augmenta la testosterona i per tant la libido, i en els homes pugen els nivells d’oxitocina que els fa més sensibles i apassionats.

Suposo que la majoria ens preguntem perquè aquest desenfrè passional del principi va desapareixent gradualment amb la convivència, què ens pots dir al respecte?

Bé, a mida que ens anem familiaritzant amb el nostre company/a, els nivells de dopamina i adrenalina van disminuint i entren en lloc altres substàncies químiques com l’oxitocina, la vasopresina i les endorfines que generen sentiments de tranquil·litat, comoditat i pertinença, el còctel necessari per a l’amor a llarg termini.

La fase d’enamorament es calcula que dura entre 18 i 3 anys, a partir d’aquí ens anem relaxant, estem més segurs de l’amor de l’altre, ens acomodem, ja no cal conquistar a ningú i les necessitats eròtiques de cadascú així com les nostres autèntiques personalitats comencen a sorgir, ben bé no és que sorgeixin, sempre havien estat presents des del principi, però sota els efectes de l’enamorament la realitat esdevé diferent.

O sigui que més val que haguéssim continuat sense conviure junts?

Tard o d’hora sentim la necessitat de compartir el nostre dia a dia amb la persona que estimem, de vincular-nos més afectivament amb la parella i pel que fa al terreny sexual, de tenir un lloc on poder gaudir més tranquil·lament del sexe i on poder practicar-lo amb més freqüència. Però què passa? Que quan no convivim junts és fàcil mantenir el desig sexual, perquè la parella té menys contacte i llavors es dona un dèficit de relacions sexuals que fa augmentar el desig. Precisament aquest dèficit de contactes sexuals ens porta a prendre la decisió d’anar a conviure, pensant que serà un paradís sexual i efectivament, la convivència té les seves avantatges, fas l’amor quan et ve de gust, et relaxes, tens confiança per expressar els teus desitjos,... però la convivència no afavoreix precisament el desig, perquè un excés de sexe el pot saturar, sense comptar que l’emoció de lo nou desapareix i que correm el perill de que les nostres relacions sexuals es tornin rutinàries, com qualsevol altre activitat diària.

Podem dir que hi ha diversos factors que poden donar lloc a una disminució o manca del desig sexual tant de les dones com dels homes?

Primer vull aclarir que passar etapes en què sentim menys desig és normal, com ens pot passar amb altres aspectes de la vida quan passem per dificultats. El problema vindria quan passa el temps, ens acomodem, no prenem mesures i ens conformem, llavors no esperem que el desig aparegui per art de màgia, cadascú som responsable de la nostra sexualitat i per tant també responsables de prendre decisions al respecte, no val culpar a l’altre.

Les alteracions del desig poden venir donats per diferents factors:

Per factors orgànics donats per algunes malalties no sexuals, malalties cròniques, medicaments i substàncies , trastorns hormonals.

Per factors psicològics com poden ser trastorns de l’estat anímic, l’estrès, una baixa autoestima, una pobre imatge corporal, mites i creences errònies.

Per altres disfuncions sexuals que acaben afectant al desig.

Per causes relacionals amb la parella, que solen ser les causes més comunes. Els conflictes de parella afecten de ple al sexe i especialment a les dones, perquè necessitem que hi hagi connexió emocional per anar a buscar-lo. Quan estem enfadats per alguna qüestió i no manifestem el que ens molesta, ens ho guardem, anem acumulant ràbia, una ràbia que en moltes ocasions ens porta a fer servir el sexe per fer-li mal a l’altre: qui no ha fet alguna vegada, inclús ho fem sovint, quan la teva parella s’apropa i saps que vol tenir relacions, deixar-lo en l’estacada, posant excuses, criticant les seves arts amatòries, tenint relacions però posant cara de desinterès total, fent tasques de casa fins que es quedi adormit/da, etc, tot per castigar-lo/la. Aquest lloc és perillós, amb el sexe no se juga, us podeu fer molt de mal. Per aquest motiu, aconsello primer fer front a tot allò que ens preocupi, ens molesti, ens faci mal o ens faci patir. I si no et ve de gust és millor donar raons i no excuses que són coses ben diferents.

Quan busquem a la nostra parella, als homes i a les dones ens mouen els mateixos interessos?

Passada la fase d’enamorament, les dones i els homes no solem coincidir en les motivacions que ens porta a relacionar-nos amb la nostra parella. Pel que fa a les dones, aquestes s’apropen al seu company la majoria de vegades buscant intimitat, afecte, expressar el nostre amor, el voler sentir-nos emocionalment més a prop de l’altre i aquesta intimitat ens porta al sexe.  En canvi, els homes solen buscar la intimitat emocional a través de la intimitat sexual.

Així doncs, si ens sentim estancats en la nostra vida sexual en parella, què podem fer per revifar-la? I la gran pregunta, és possible recuperar la passió?

És difícil contestar a aquesta pregunta en tan curt espai de temps, per aquest motiu tinc un taller concretament destinat a la sexualitat de la parella estable on compartim un dia sencer i tenim temps per treballar aquest tema. De totes maneres, et contesto que sí podem revifar la nostra vida sexual i sí, podem recuperar la passió, però no serà aquella passió que recordem de quan ens vam enamorar, perquè simplement estem vivint en una altra etapa de la nostra vida en què altres valors entren en joc en la convivència amorosa.

I quins consells pots donar-nos?

Alguns consells que us puc donar són:

Tenir cura del sexe, dedicar-li temps, com dediquem a altres aspectes de la nostra vida.

Tenir llibertat per acceptar o rebutjar la iniciativa de l’altre, no tenir relacions perquè toca.

Evolucionar com a parella, provar coses noves, experimentar, no conformar-nos amb lo de sempre.

Centrar-nos en el plaer, estar presents i gaudir de cada moment.

Evitar crear expectatives molt altes, és millor ser més realistes.

Comunicar-li a l’altre allò que ens agrada o desagrada, i teniu cura de com us comuniqueu!