MITES SOBRE LA SEXUALITAT

Quan parlem de sexualitat, de què estem parlant exactament, és a dir, què comprèn la sexualitat.

Moltes vegades parlem de sexe i sexualitat i al final no ens plantegem què implica realment aquesta paraula i de què estem parlant quan diem sexualitat.

Tradicionalment, la sexualitat s’havia relacionat amb el coit adult i l’heterosexualitat. Per descomptat que la sexualitat implica molt més que això, implica gaudir i sentir plenament amb totes les possibilitats que ens ofereix el nostre cos.

Hi ha una part biològica de la sexualitat que aborda des dels cromosomes fins el sistema endocrí, els òrgans genitals, el cervell, etc, és a dir, som éssers sexuats. Els nostres sentiments, el nostre mode de ser i de pensar, les fantasies, les nostres conductes, desitjos,...són la part psicològica de la sexualitat. A més, cada cultura i cada societat regula a través de lleis, costums i la moral el nostre mode de viure la sexualitat.

A més la sexualitat comprèn moltes dimensions, comprèn el sexe, les identitats i els rols sexuals, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la reproducció i la intimitat, i s’experimenta i s’expressa a través de pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, comportaments, pràctiques, rols i relacions. Això no vol dir que haguem d’experimentar o expressar-ho tot.

Hem de prendre consciència que tots tenim el dret de viure una sexualitat sana i que cadascú la vivim de diferent manera, que no existeixen receptes màgiques on s’indiqui què podem o no podem fer, per aquest motiu sempre recomano no fer comparacions amb els demés, cosa que fem molt, pensem que els altres gaudeixen d’una sexualitat més satisfactòria que la nostra i evidentment no som endevins, oi?

D’on surten les creences que cada persona té entorn la sexualitat?

Som éssers sexuats des que naixem fins que morim i la nostra història personal sexual l’anem conformant dia darrere dia a través de les nostres relacions, les vivències i la informació i els missatges que ens van arribant i que anem acumulant. Gran part d’aquesta informació ens arriba per la cultura, les normes o les regles que cada societat atribueix a la sexualitat. Per exemple, hi ha societats on es produeixen crims homofòbics perquè algunes persones obeeixen a un odi contra els homosexuals degut a mites o prejudicis que varen aprendre sobre la sexualitat, en el sentit que l’únic natural i permès és l’heterosexualitat. Aquestes persones donen per certes, vertaderes aquestes creences apreses des de la infància.

O sigui que podem dir que aquests mites són adquirits, apresos?

Efectivament, reaccions com el nerviosisme, la por, el pudor, la vergonya...que sentim quan parlem sobre sexualitat no són reaccions naturals, sinó apreses. A diferència dels animals, els quals reaccionen instintivament per a satisfer les seves necessitats vitals com el menjar, dormir o copular, nosaltres reaccionem físicament però sempre barrejant els impulsos primaris amb els nostres pensaments, sentiments i les creences que ens han ensenyat i hem après conscient o inconscientment. És a dir, les persones afegim el factor cultural, un conjunt de creences, opinions i sentiments que anem aprenent des de la nostra infància.

Llavors, per què és tan important desterrar tots aquests mites sobre la sexualitat?

Bé, és important desterrar els mites sobre la sexualitat, l’amor i altres aspectes, com vam veure la setmana passada amb l’amor romàntic. Com he comentat abans, dia a dia anem construint la nostra sexualitat, de manera que les nostres experiències i coneixements d’avui serveixen de base per donar forma al nostre futur sexual. Per aquest motiu, és importantíssim construir una base sòlida, desterrar prejudicis, mites i canviar les actituds negatives que tinguem sobre la sexualitat.

Què podem fer doncs per a promoure una sexualitat sana i responsable?

La base està en oferir una educació afectiva i sexual de qualitat. En aquest sentit, existeixen programes per als centres de secundària on s’imparteixen xerrades i així els joves tenen les eines necessàries per prendre decisions encertades i la capacitat per actuar amb responsabilitat. Però també és necessari que aquesta tasca educativa comenci a casa tractant els temes sexuals amb naturalitat des d’edats primerenques. Molts pares no saben com fer-ho i em demanen ajuda, de manera que formo grupets de nois i noies adolescents i cada cop que ens trobem toquem un tema concret.

Per altra banda, aquesta tasca educativa també la porto a terme a través de xerrades, tallers, grups de suport i sobretot a teràpia, en teràpia sexual sempre fem una primera fase d’educació i em trobo casos en què només amb aquesta primera fase d’educació sexual, podem resoldre el problema o almenys fer un gran pas cap a la solució del mateix.

Ara sí, ens pots fer cinc cèntims d’alguns dels mites que hi ha sobre sexualitat?

N’hi ha tants de mites que no tindríem prou temps de parlar de tots ells. Per aquells que estigueu interessats, en el taller Com visc la meva sexualitat, fem un repàs d’aquests mites entre d’altres qüestions interessants. El que sí podem fer és llegir les consultes i així us fareu una idea de quins són els mites més populars o aquells que més preocupen. També és cert que entre els adolescents existeixen uns mites més relacionats amb la primera vegada, els mètodes anticonceptius, els rols de gènere i l’amor, etc, i en l’etapa adulta són qüestions més relacionades amb la resposta sexual.

I tu Odile, et ve al cap algun mite que vulguis comentar?

Jo tinc una pregunta que fa temps que em rondina pel cap, el desig sexual de la dona sempre ha d’anar abans que l’excitació sexual?

Molt bona pregunta aquesta. Les dones, sobretot aquelles que portem molt de temps convivint amb la mateixa parella, solem anar al llit no necessàriament motivades per un desig sexual previ. Això no vol dir que no puguem sentir desig espontàniament davant un estímul que ens exciti, però no és la norma general.  Ens apropem a la parella per sentir-nos emocionalment més a prop, per intimar, per expressar el nostre amor, per augmentar l’autoestima i el nostre benestar. Un cop ens apropem i contactem amb la parella, ens concentrem en els estímuls sexuals que rebem i és llavors quan sorgeix el desig. Per això, la creença generalitzada de que la primera fase de la resposta sexual és el desig, no ha ajudat ni ajuda actualment a les dones, que esperem que les nostres ganes sexuals apareguin de sobte i com no és així, això provoca que no acceptem l’apropament de la nostra parella o no prenem la iniciativa, perquè pensem que com no sentim desig en primer lloc, no hi ha res a fer.

Responem sexualment sempre igual, les dones?

La resposta sexual de la dona varia d’una forma natural al llarg de la vida i està influenciada per molts factors: el context de les interaccions sexuals, l’embaràs, la menopàusia, la presència de malalties i factors psicològics, especialment les relacions interpersonals. Les investigacions apunten que amb l’edat i amb la menopausia natural, es dona una reducció gradual de la resposta sexual i de l’interès per les activitats sexuals, que no vol dir que no gaudim de les relacions sexuals. Els homes tampoc responen sempre igual, que quedi clar.