COM HA EVOLUCIONAT EL CONCEPTE QUE TENIM DE L’AMOR?

Com ha evolucionat al llarg de la història el concepte que tenim de l’amor fins els nostres dies? Com ens influeix en la manera de viure les nostres relacions afectives avui? Per què estimem com estimem? Ens surt de forma natural o és algo que hem anat aprenent?

Pregunta 1: tu que has estudiat sobre l’amor. Què ens podries dir que és l’amor?

L’amor és una construcció social i cultural.

Cada època i cada lloc ha desenvolupat una ideologia entorn a la manera d’entendre els afectes i, des de petits i petites, anem integrant un model, que a més té normes i mandats diferents per a les dones i per els homes, i que determinarà com hem d’estimar i com ens hem de comportar i organitzar els vincles sentimentals.

Pregunta 2: Si et sembla, fem un repàs de les diferents concepcions de l’amor i la parella al llarg de la història.

A Grècia les relacions afectives estaban fortament relacionades amb l'esfera sexual i clarament separades del matrimoni, bàsicament eren relacions d’erotisme homosexuals entre homes i només la dóna havia de ser fidel.

A Roma passava més o menys el mateix.

En l'Alta Edat Mitjana (caiguda de l'Imperi romà fins a l'anys 1000). Les persones es casaven sense estimar-se, arribaven al matrimoni per arranjaments familiars, per conveniències socials, per unir territoris. No s'esperava que els esposos s'estimessin, solament que s'acostumessin amb el temps un a l'altra. La dona devia obediència al marit i el marit protecció a la dona. L'amor i la passió la vivien els homes fos del matrimoni amb “dones dolentes”.

A principis del segle XI apareix l’amor cortès. Aquest amor és cantat i recitat per els trobadors que exaltaven la figura de una Dama casada que es converteix en un símbolo d’ adoració i per ella anaven a les Creudas i realitzaven gestes heròiques. Era un amor súper idealitzat, que s’acceptava socialment sempre i quan no es concretés.

L’amor burgués, que apareix cap el segle XIII, posa fi a aquests amors ideals i considera per primera vegada que amor, erotisme i convivència han d’anar junts i per tota la vida.

En el segle XIX apareix l’amor victorià sota el regnat de la Reina Victoria d’Anglaterra i es la  màxima expressió de l’amor burgués. La pròpia reina va ser la que va imposar el model practicant-lo en la seva vida. La funció de la dona era tenir molts fills, quedar-se a casa sempre embarassades. Dones pures, abnegades, domèstiques. Les relacions sexuals en el matrimoni ha de ser sense passió, la passió està molt mal vista, sobretot en la dona que havia de mostrar-se frigida com un valor, pq el sexe és un pecat fora de la procreació.

Com a reacció a l’amor victorià, tan conservador i tancat, apareix l’amor romàntic. Es reivindica l'amor fora de les institucions, dels papers, del matrimoni. Neix com una reivindicació de la passió i l'amor, i  encara avui en dia es manté la tendència de considerar-lo com a exemple de llibertat, com algo positu que ens portarà a la màxima felicitat.

No obstant això, el romanticisme conté una clau molt negativa, inclou la tragèdia, ja que accepta que un minut d’amor ho val tot i no que no importa què passarà després.

L'essència del romanticisme és jugar-s’ho tot, carregar-se el que faci falta, per un instant d'amor passió, El que importa és el present, el que importa és el sentiment. Perquè, en realitat, s’està més enamorat de l’amor que de la persona. És un ideal.

Un exemple d’amor romàntic exacerbat i tràgic seria Ana Karenina de Tolstoy. En aquesta novel.la la protagonista, que tenia una vida tranquil·la amb el seu marit i i el seu fill, cau rendida de manera apassionada davant el conpte Vronsky, un atractiu militar per qui ho abandona tot cegament, portada únicament per la sinceritat dels seus sentiments.

Després que Anna ho hagi deixat tot per la seva passió -fins i tot al seu propi fill- el seu amant cau en l'avorriment. Ha aconseguit el seu premi i perd l'emoció per Anna.

El final de la protagonista, com tots sabem, és el reflex més tràgic de l'amor: el suïcidi.

Us posem un audio del trailer de la peli Anna Karenina que reflexa molt bé aquest amor apassionat i dramàtic.

Video https://www.youtube.com/watch?v=bom5tvSIzr0#t=23

Pregunta 3: Molt romàntic i molt dràmatic…

Sí, i en ple segle XXI la història d'Anna Karenina es repeteix constantment, són moltes les persones que no dubten un moment a deixar-ho tot per un altra. En ocasions, es tracta d'un veritable desmantellament personal, on cauen valors i principis, on es posa en joc la pròpia autoestima i fins i tot la nostra identitat.

Pregunta 4: Així podríem dir que avui en dia som una combinació de totes aquestes formes d’estimar?

Sí, especialment de l’amor romàntic, que amb els seus mites ofereix un model de conducta amorosa que quan falla –i falla sempre- ens produeix frustració i desengany.

Crec que l’amor romàntic no havia tingut mai tanta importància com ara en la vida de les persones. Dediquem gran quantitat de temps i energia a trobar l’amor de la nostra vida, la parella perfecta que saciarà tots els nostres anhels romàntics, eròtics, de companyerisme, d’ajuda, de protecció... Fins i tot, pretenem que l’amor romàntic i la parella sigui allò que donarà ple sentit a la nostra vida, allò que ens farà completament feliços.. i a més volem que duri per sempre.